El riu Ebre conforma, en el seu tram final, el segon delta en extensió de la Mediterrània occidental, amb una superfície emergida al voltant dels 320 km2. És l’ambient natural de major rellevància de la costa catalana.
El canvi climàtic al Delta de l’Ebre
Les Terres de l’Ebre disposen d’un dels observatoris meteorològics centenaris de Catalunya.
Efectes del temporal Glòria a la costa del Delta
Reprodueix vídeo
PREVISIÓ D’INUNDACIÓ PER LA PUJADA DEL NIVELL DEL MAR
Les projeccions climàtiques
El Delta de l’Ebre és un espai extremadament vulnerable als impactes del canvi climàtic i a una deficient gestió de la conca del riu, tant pel que fa a l’aportació de cabals d’aigua com de sediments.
La manca de cabals i sediments
El cabal del riu i les aportacions anuals d’aigua de l’Ebre mostren un descens important –de l’ordre del 30%- si es comparen els valors des de la posada en funcionament de l’estació d’aforament de Tortosa (1912-2013) amb els obtinguts amb posterioritat a la construcció dels grans embassaments de la conca (1980-2013).
La manca de cabals i sediments
La retenció de sediments en els embassaments de la conca de l’Ebre comporta la regressió de la línia de costa i l’acceleració de l’enfonsament de la plana deltaica.
Els reptes i les solucions
Els principals reptes identificats al Delta de l’Ebre són l’acord i el consens en les solucions a dur a terme.
Les principals solucions al canvi climàtic i a la gestió deficient de la Conca cal basar-les en l’aportació de cabals i sediments (solucions basades en la natura).