El canvi climàtic al Delta de l’Ebre

A partir de les dades de l’Observatori Meteorològic de l’Ebre a Roquetes, i de les recollides al BAIC 2019 (Butlletí Anual d’Indicacors Climàtics editat pel Servei Meteorològic de Catalunya), mostrem la diferència (anomalia) dels valors de Temperatura i Precipitació des del 1950 al 2019 (70 anys de dades) respecte el període 1981-2010. Així, una anomalia de +1 °C ens informa que la temperatura s’ha desviat 1 °C per sobre de la mitjana.

Temperatura

L’any 2019 ha estat el 5è més càlid a Catalunya des de 1950, amb una anomalia de +0,91 °C.
En concret, 2019 és el més càlid des de 1905 a l’Observatori de l’Ebre (el Baix Ebre) i el 3r des de 1914 a l’Observatori Fabra (el Barcelonès).
La temperatura a Catalunya és actualment 1,7 °C superior a la de mitjan segle XX, a un ritme de creixement de +0,25 °C/decenni.
La temperatura diürna s’incrementa a un ritme molt més elevat que no pas ho fa la nocturna: +0,32 vs. +0,19 °C/decenni (1950-2019).
L’estiu segueix essent l’època de l’any en què més s’ha incrementat la temperatura, +0,37 °C/decenni, és a dir, actualment la temperatura a l’estiu és 2,6 °C més alta que a mitjan segle XX.

Anomalia de la temperatura mitjana anual. Observatori de l'Ebre (1905-2019)

Anomalia de la precipitació anual. Observatori de l'Ebre (1905-2019)

Precipitació

En valor mitjà, la precipitació anual a Catalunya actualment ha disminuït uns 65 mm respecte de la de mitjan segle XX (ritme de decreixement de -1,6 %/decenni).
La precipitació d’estiu és l’única que presenta una tendència clara i robusta a tot el país, disminuint en mitjana gairebé un 6% per decenni en els darrers 70 anys.
L’any 2019 va ser molt sec a l’Observatori de l’Ebre, recollint una quantitat de precipitació igual a 329,1 mm (anomalia de -36 %). Ha estat l’onzè any més sec des de l’inici de la sèrie, l’any 1905.

En un àmbit com el Delta de l’Ebre hi ha dos paràmetres més a analitzar des del punt de vista del canvi climàtic; la temperatura de l’aigua marina i l’increment del nivell del mar.

Temperatura aigua marina

La temperatura mitjana anual de l’aigua del mar s’ha incrementat de manera significativa a tots els nivells des de 1974.
A la superfície ho fa a un ritme de +0,32 ºC/decenni, a 20 m de fondària és de +0,30 ºC/decenni, a 50 m ho fa a un ritme de +0,26 ºC/decenni i a 80 m a +0,20 ºC/decenni.
Estacionalment, són la tardor i l’estiu les èpoques de l’any que registren una tendència més evident cap a l’escalfament, especialment a 20 m i a 50 m de profunditat, amb valors que superen els +0,30 ºC/decenni.

Increment del nivell del mar

El nivell del mar mostra una tendència positiva estadísticament significativa de +3,3 cm/decenni per al període 1990-2018.
La taxa mitjana global (tot el planeta) d’elevació del nivell del mar ha estat de +2,0 mm/any en el període 1971-2010, i ha augmentat fins a +3,2 mm/any entre 1993 i 2010. Aquesta estimació suposa que l’increment del nivell del mar s’està accelerant degut al desgel dels pols i a l’augment de la temperatura marina.

Els efectes del temporal Glòria

El temporal Glòria, esdevingut entre els dies 19 a 23 de gener de 2020, ha suposat un toc d’alerta evident a la fragilitat del Delta de l’Ebre.

El dur temporal marítim trencà la barra de sorra de l’Illa de Buda, fet que provocà l’entrada d’aigua marina a la llacuna amb una afectació directa a la població piscícola. Més de 2.300 hectàrees d’arrossars s’inundaren, nombroses infraestructures foren afectades i la barra del Trabucador desaparegué submergida sota la mar. D’acord amb les projeccions climàtiques, episodis com el temporal Glòria poden ser més freqüents.