La manca de cabals i sediments

Abans de la construcció massiva d’embassaments a la conca de l’Ebre, les campanyes de reg dels arrossars eren completades amb unes campanyes de colmateig que permetien l’aportació dels sediments del riu fins als arrossars. Una mesura de protecció física i natural contra la subsidència i la regressió. Amb la retenció dels sediments als embassaments i la reducció de cabals del riu, la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre reclama, com a solució sostenible a mig i llarg termini, que el riu torni a portar aigua i sediments fins al Delta. És possible i indispensable

Manca de cabals

El cabal del riu i les aportacions anuals d’aigua de l’Ebre mostren un descens important –de l’ordre del 30%- si es comparen els valors des de la posada en funcionament de l’estació d’aforament de Tortosa (1912-2013) amb els obtinguts amb posterioritat a la construcció dels grans embassaments de la conca (1980-2013).

Les anàlisis estadístiques de la memòria del Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre 2015-2021mostren:

  1. Reducció de la precipitació, amb una estimació mitjana anual a la conca de l’Ebre que ha passat de 641,2 mm/any (1940-2006) a 617,8 mm/any (1980-2006), amb una variació de -3,6%;
  2. Reducció de la recàrrega dels aqüífers i de l’aigua generada a la conca:
  • 18.217 hm3/any a partir de la sèrie 1940-1986
  • 16.448,1 hm3/any a partir de la sèrie 1940-2006
  • 14.623,3 hm3/any a partir de la sèrie 1980-2006
Període 1912-2013 Període 1980-2013 Reducció
Cabal mitjà anual
423,93 m³/s
289,40 m³/s
31,7%
Cabal mínim mitjà diari (Qe anual)
80,24 m³/s
79,65 m³/s
0,74%
Cabal màxim mitjà diari (Qc anual)
2.024,58 m³/s
1.379,17 m³/s
31,88%
Aportació anual
13.369,16 hm³/any
9.132,29 hm³/any
31,7%

L’augment de la temperatura i la prolongació del període sec estival provoca un augment de la demanda d’aigua dels cultius.

EFECTES DEL TEMPORAL GLÒRIA A LA BARRA DE TRABUCADOR

L’increment de la severitat i la freqüència de les sequeres que s’ha detectat, en els últims cinc decennis, a tota la Península Ibèrica, s’atribueix a l’increment de la demanda evaporativa atmosfèrica com a resposta a l’increment de les temperatures. Es tracta d’un procés estacional, molt rellevant a l’estiu.

Al Delta de l’Ebre, el balanç entre aigua dolça i aigua salada és extremament delicat, atesa la seva geografia i, sobretot, perquè l’equilibri hídric és controlat per les activitats agrícoles. L’Ebre és el paradigma de sistema hídric litoral que rep els efectes del canvi global tant des del continent com des del mar. Addicionalment, la gestió antròpica del territori ha condicionat aquest sistema natural, de manera que l’adaptació al canvi climàtic esdevé una qüestió que implica tant la gestió de tota la conca com la local.

Manca de sediments

La retenció de sediments en els embassaments de la conca de l’Ebre comporta la regressió de la línia de costa i l’acceleració de l’enfonsament de la plana deltaica. Aquests fets s’accentuen per la pujada del nivell del mar. Davant d’aquest escenari, esdevé imprescindible restaurar el flux de sediments del riu cap al mar i el Delta. En conseqüència, els 3.000 hm3 actuals d’aportació mínima, haurien d’arribar fins als 7.000 hm3/any en períodes humits, que garantirien l’arribada de sediments i permetria generar sòl per mantenir l’elevació de la plana deltaica i frenar, en la mesura del possible, l’erosió de la costa.

A dia d’avui, arriben a la desembocadura 100.000 tones de sediments anuals, menys d’un 1% del volum que arribava abans de la construcció dels embassaments.

Estudis realitzats per la UPC i l’IRTA demostren que cal una aportació mínima anual d’1,2 milions de tones de sediments fins a l’any 2100 per afrontar l’amenaça combinada de la subsidència i l’augment del nivell del mar. Si la pujada del nivell del mar fos superior als 53 cm, les aportacions de sediments per mantenir l’elevació haurien de ser d’entre 2,5 i 3,5 milions de tones anuals.

En el marc del projecte Life Ebro Admiclim, s’han realitzat vàries proves pilot d’injecció de sediment al tram final del riu Ebre i a la xarxa de canals de reg del Delta.

En el primer cas, s’ha actuat en dos trams del riu (a Móra d’Ebre i a Benifallet) per determinar la capacitat del riu Ebre per a transportar el sediment (sorres i argiles) fins a la plana deltaica i el mar. En el segon cas, s’han realitzat injeccions puntuals de sediment procedent del riu als canals de reg, amb un tractament previ de potabilització en la planta del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

L’objectiu d’aquesta acció pilot és avaluar la viabilitat de reinjectar aquests sediments a la xarxa de reg amb la finalitat de, d’una banda, donar sortida als llots generats a la planta i reconvertir-los en un recurs que contribueixi a l’adaptació al canvi climàtic i, d’altra banda, avaluar la capacitat de transport i distribució del sediment a través de la xarxa de canals de reg i les taxes de deposició en els arrossars. S’ha comprovat que aquesta injecció de sediments als canals és viable i eficient, i no té efectes sobre la producció dels arrossars. 

En conseqüència s’ha dissenyat un sistema de reinjecció de 1.000 t/any de fangs inerts procedents de les instal•lacions del CAT.

Simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre en l’horitzó 2050. A l’esquerra, evolució amb l’aportació actual de sediments, gairebé nul•la; a la dreta, evolució amb una aportació de sediments prevista d’uns 2M tones anuals. Les zones en vermell corresponen a àrees ja per sota del nivell del mar per la subsidència, però encara no inundades per no estar connectades amb el mar.

La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, amb la col·laboració de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, impulsa aquesta exposició l’objectiu de la qual és mostrar l’impacte del canvi climàtic en l’evolució d’un dels sistemes deltaics més rics en biodiversitat i, alhora, més vulnerable a Europa: el Delta de l’Ebre.

Comissariat

Secretaria de Medi Ambient
i Sostenibilitat

Disseny conceptual i coordinació de continguts:

Amb la col·laboració de:

Disseny i producció