Les projeccions climàtiques

Quines són les projeccions climàtiques que ofereixen els escenaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a mitjan segle, i quins impactes suposaran per al Delta de l’Ebre? Actualitzem la informació a partir del document “Escenaris climàtics regionalitzats a Catalunya (ESCAT-2020)” elaborat el setembre del 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya per encàrrec de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Les principals conclusions per a la Temperatura i la Precipitació de l’any 2050 respecte la mitjana climàtica del període 1971-2000 són les següents:

  • La temperatura mitjana anual augmentarà fins a 3ºC en l’escenari d’emissions més pessimista.
  • L’increment de la T màxima és major que el de la T mínima.
  • Els majors increments de temperatura són a la tardor (allargament de les condicions estiuenques) i a l’estiu.
  • També s’incrementen el nombre de dies càlids i de dies tòrrids, mentre disminueixen els dies de glaçada. De fet, al litoral, desapareixeran les glaçades.
  • Evolució incerta de la precipitació total anual, si bé disminuirà en l’escenari d’emissions més pessimista.
  • Disminució molt important de la pluja a l’estiu, entre el 18 i el 26% menys.
  • El nombre de dies amb precipitació feble disminueix considerablement arreu, mentre que a les Terres de l’Ebre augmentaran els dies amb precipitació superior a 50 mm.
  • Les sequeres seran molt més intenses, especialment a la zona litoral i prelitoral.

Sense dubte, aquestes projeccions confirmen la Mediterrània, i especialment el sud d'Europa, com a un punt calent (hot spot)

Els resultats d’aquestes projeccions ens aboquen a una major reducció de cabals a la conca de l’Ebre i, per tant, al Delta.

Així, s’estima per al 2040 una reducció d’aportacions del 5% a la del període 1980-2006, el que suposaria uns 13.890 hm3/any. En cas que es duguin a terme els nous regadius i les grans preses projectades per a abastir-los en l’actual Pla hidrològic, l’increment de les necessitats agrícoles es trobarà encara amb més conflictes amb els altres usos. Els usos ambientals i, més específicament, l’estabilitat del Delta en tots els aspectes que depenen del cicle hidrològic i sedimentari seran especialment sensibles: el transport de sediment i la contenció de la falca marina, l’equilibri de la línia de costa, la disponibilitat d’aigua per a reg, el manteniment de l’equilibri ambiental en el sentit més ampli i, òbviament, la dinàmica socioeconòmica relacionada amb el cabal del riu seran encara més fràgils.

Increment del nivell del mar

L’increment del nivell del mar, d’acord amb el treball realitzat entre l’OCCC i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sobre la inundació del Delta en l’horitzó de finals de segle, té en compte les projeccions extretes de l’Informe especial sobre l’oceà i la criosfera en un clima canviant publicat per l’IPCC la tardor del 2019. Segons aquest informe, les projeccions de pujada mitjana de nivell del mar (metres) per als escenaris RCP4.5 i RCP8.5 i per als horitzons temporals 2030, 2050, 2080 i 2100 són (resultats expressats en centímetres):

Reprodueix vídeo
Horitzó temporal RCP 4.5 RCP 8.5
2030-2050
0.18 (0.13-0.23)
0.20 (0.15-0.26)
2046-2065
0.26 (0.19-0.34)
0.32 (0.23-0.40)
2081-2100
0.49 (0.34-0.64)
0.71 (0.51-0.92)
2100
0.55 (0.39-0.72)
0.84 (0.60-1.10)

La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, amb la col·laboració de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, impulsa aquesta exposició l’objectiu de la qual és mostrar l’impacte del canvi climàtic en l’evolució d’un dels sistemes deltaics més rics en biodiversitat i, alhora, més vulnerable a Europa: el Delta de l’Ebre.

Comissariat

Secretaria de Medi Ambient
i Sostenibilitat

Disseny conceptual i coordinació de continguts:

Amb la col·laboració de:

Disseny i producció