El medi físic i natural

Què és el Delta de l’Ebre?

El riu Ebre conforma el segon delta en extensió de la Mediterrània occidental i un dels més importants d’Europa, amb una superfície emergida al voltant dels 320 km2 i unes cotes molt pròximes al nivell del mar (el 60% de la superfície té una altitud inferior a 1 m). És la segona zona humida més important de la Mediterrània occidental i l’ambient natural de major rellevància de la costa catalana.

Al Delta s’hi distingeixen tres unitats fonamentals: la plana deltaica, els ambients litorals i de transició, i els ambients marins. El front litoral té una longitud de 51 km. El Delta de l’Ebre conforma un sistema geològic que és en evolució permanent, producte de l’activitat dels processos d’erosió, transport i sedimentació de materials al llarg de la conca fluvial; de la deriva litoral i marina; de la variació del nivell del mar, i de la dinàmica de la Terra.

La formació de la plana deltaica de l’Ebre s’inicià a l’Holocè inferior, fa uns 8.000 anys.

La disminució de cabals circulants al riu i de les inundacions ha provocat una permanència més prolongada de la falca salina i un increment de la salinitat.

 L’evolució del cabal mitjà anual a l’alçada de Tortosa mostra un descens important durant els darrers 100 anys, amb una reducció superior al 30%. Aquesta disminució és atribuïble tant a causes antròpiques com a causes directament relacionades amb el canvi climàtic.

La conca de drenatge de l’Ebre està regulada per uns 190 embassaments, entre els quals destaquen els de Flix, Riba-roja i Mequinensa, que provoquen la retenció de la major part dels sediments (prop del 99%). Com a resultat, el Delta de l’Ebre ha deixat de créixer i els processos erosius són dominants. El dèficit d’aportació sedimentària accentua el fenomen natural de la subsidència en el conjunt del Delta, amb uns patrons de subsidència amb intensitats mitjanes de 3 mm/any. A conseqüència de l’ascens del nivell del mar, l’any 2100 entre el 45% i el 60% de la superfície del Delta de l’Ebre pot estar inundada.

Els processos costaners més rellevants són l’erosió i la inundació induïdes per l’acció combinada de les ones i el nivell del mar.

L’erosió se situa, com a mitjana, entre 0,60 i 0,90 m/any. El Cap de Tortosa, les platges de Riumar, la Marquesa i el Trabucador, i les salines de la Trinitat són zones de pèrdua de sediments i de retrocés de la línia de costa; i les platges del Fangar i l’Eucaliptus, i la Punta de la Banya, com a zones receptores.

El Delta de l’Ebre és eminentment agrícola. El principal ús del sòl és el conreu de l’arròs, que ocupa més del 65% de la seva superfície. Els boscos de ribera són l’única comunitat forestal deltaica. L’activitat pesquera se centra al voltant de cinc ports pesquers (Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre i les Cases d’Alcanar) i sis confraries de pescadors, que constitueixen el 25% de la flota pesquera catalana.

L’activitat aqüícola representa una important font d’ingressos per a l’economia de la zona, hi ha instal•lades més del 75% de les empreses catalanes dedicades al sector. En l’última dècada, però, s’ha patit una important pèrdua en la quantitat i la qualitat de la producció degut a la poca renovació amb aigua dolça de les badies i als increments de temperatura de l’aigua del mar.

Els hàbitats naturals representen el 20% de la superfície i inclouen sistemes marins, terrestres, aigües continentals i sistemes limnètics, molts dels quals es troben protegits per diverses figures nacionals i internacionals. La població d’aus aquàtiques representa, aproximadament, un 90% del total català; i el conjunt d’ànecs i limícoles, més d’un 60%.

Unes 20 espècies d’ocells tenen el Delta de l’Ebre com l’únic indret de nidificació a Catalunya, algunes de les quals fins i tot a la Península Ibèrica.

La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, amb la col·laboració de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, impulsa aquesta exposició l’objectiu de la qual és mostrar l’impacte del canvi climàtic en l’evolució d’un dels sistemes deltaics més rics en biodiversitat i, alhora, més vulnerable a Europa: el Delta de l’Ebre.

Comissariat

Secretaria de Medi Ambient
i Sostenibilitat

Disseny conceptual i coordinació de continguts:

Amb la col·laboració de:

Disseny i producció